Arbeit macht frei?
Cloc els ulls
adduït
pel silenci més absolut.
Damunt meu una porta
per on no fa gaire
s’entrava
però no es sortia.
Darrere meu un món cruel,
un crit que mor ofegat,
un plor irrompent de ràbia,
d’impotència...
Dintre meu
preguntes sense resposta
i un munt de contradiccions.
Però també molta admiració
per un poble que malgrat tot
restà sempre unit.
Un homenatge als jueus
i a tots els qui com ells
creuaren la porta d’Auswichz.

4 Commentaris:
Pastura del 27 de juliol del 2007 tornant d'Auswichz.
El treball dignifica?
Jo penso que el treball ni ens dignifica ni ens fa lliures! Una mentida més que encobreix moltes atrocitats.
Ostres, no sabia que havies tornat a escriure pel blog. Bé, doncs, seguirem atents llegint les teves pastures mensuals :D
El treball dignifica. El treball no dignifica. Tot depèn de les aspiracions de cadascú i del treball al que ens sotmetem.
Donat el cas, un individu a qui li apassioni la mecànica serà feliç essent mecànic i se sentirà dignificat fent aquesta feina, però no si la hi fas fer a algú l'aspiració del qual fos ser advocat.
Jo crec que ens sentim dignificats quan en trobem a gust amb el que fem i per sentir-nos-hi ens hem de sentir útils.
M'ha agradat aquesta pastura, sí senyor!
hola,
quina pastura...
en el seu moment si que es van convertir en un bestià!, quina cabronada!
segons la meva opinió l'olocaust jueu i la conquista d'america han sigut dues grans atrocitats que espero que no es tornin a repetir...
molt i molt interessant per poder-hi reflexionar.
fins aviat!!:)
Publica un comentari
<< Inici