Tot igual Miquel

Dos anys després del teu comiat
i en tinta negra, com tu sempre feies,
t’escric aquests versos
et dedico un poema Miquel.

Ara que no hi ets
la tardor regala fulles pels carrers,
l’hivern pentina muntanyes amb neu,
la primavera escampa color i alegria
i l’estiu… ai l’estiu!
L’estiu mostra els cossos seminús
de les noies a la platja.
Ja ho veus Miquel, hi ha coses que no canvien.

Si ara alcessis el cap
renegaries de nou que tot va massa de pressa,
que la gent no té temps per llegir
i encara menys per escriure.
Però també t’adonaries,
que molts d’altres com ara jo,
a la tauleta vora el llit
tenim un llibre de poemes
per fullejar cada nit abans d’agafar el son.
I és que has de saber Miquel,
que gràcies a tu
_______estimo la poesia.