Esclau per tota la vida
Pobre negre, pobre esclau
l'ha agafat el blanc,
el fa treballar al amp
i viu en un barranc.
Pobre negre, pobre esclau
no podrà mai ser feliç,
la fam haurà de patir
i haurà de viure miserable.
Pobre negre, pobre esclau
haurà de morir treballant,
haurà de ser desgraciat
i caldrà que visqui encadenat.
Pobre negre, pobre esclau
no coneixerà l'amistat,
no podrà desencadenar-se
i no obtindrà la llibertat.
escrit pel Pastor català a les 09:13
6 Commentaris:
Pastura del mes de gener del 1992, amb la qual vaig guanyar el concurs literari de Sant Jordi a l'escola.
D'alguna manera tots tenim un blanc que ens esclavitza i del qual és molt difícil desencadenar-nos.
Sí, per algun motiu tots tenim un blanc... sovint és més difícil ser lliure que no pas deixar-se portar. Si t'obsesiones en desencadenarte no pots ser feliç, ni tindre amics... però si oblides les cadenes i et deixes dur, senzillament, la vida és més fàcil.
Coneixes algú lliure de debó?
Ole, ole... aquest mes has apurat però t'ha donat temps!!
molt bona Pastor, no m'estranya que guanyessis un premi...hi ha molt rerafons en aquesta poesia i moltes interpretacions dels sentiments que evoca...
Pastor, estic d'acord amb el que dius... de fet, "ser" o "intentar ser lliure" és molt difícil perquè no és una cosa que només depengui de tu, tot i això, val la pena intentar-ho quan realment creus en el que penses ... i d'altra banda, des del meu punt de vista les coses fàcils no tenen alicient, millor lluitar per les dificils i que algun dia poguem ser tots més feliços :)
petonets occitans :)
ostres he vingut a parar aquí i m'agrden molt els teus escrits, fan pensar...que a vegades a tots ens va aturar el món i reflexionar.
Estic esperant el proper!
Ser lliure no és una cosa senzilla. Sovint les cadenes dels altres passen desaparcebudes, tots podem intentar desfer cadenes, potser és el primer pas cap a la llibertat.
Ona, m'alegro que t'agradin, fins aviat!
Publica un comentari
<< Inici