Les meves pastures

San Giorgio

2009-04-23T00:38:00.013+02:00

San Giorgio
___è la festa della cultura,
la festa dell’ amore.
Una festa d’amore alla cultura,
oppure la festa
___della cultura de l’amore!

Per il popolo catalano
è un giorno singolare.
Il dì in cui giovani e vecchi
escono in strada
per captare l’essenza della primavera
e impregnare i sensi
di un elisir magico, ammaliante.
Escono in strada
per regalare sorrisi,
amore, e buon umore.

I ragazzi offrono rose alle ragazze,
le ragazze corrispondono con un libro.
Cosa si può chiedere di più bello?

La rosa come simbolo d’amore,
il libro come simbolo di cultura.

L’amore… e la cultura,
due elementi che si danno la mano,
due elementi che muovono il mondo.

________Bologna, 23 d'abril de 2009

Arbeit macht frei?

2007-10-25T09:51:00.000+02:00

Cloc els ulls
adduït
pel silenci més absolut.

Damunt meu una porta
per on no fa gaire
s’entrava
però no es sortia.

Darrere meu un món cruel,
un crit que mor ofegat,
un plor irrompent de ràbia,
d’impotència...

Dintre meu
preguntes sense resposta
i un munt de contradiccions.

Però també molta admiració
per un poble que malgrat tot
restà sempre unit.

Un homenatge als jueus
i a tots els qui com ells
creuaren la porta d’Auswichz.

El gat negre

2007-09-03T15:25:00.001+02:00

Surto de nit

___quan tothom dorm.

Si un dia em trobes pel carrer

tindràs set anys de mala sort.

La gent em mira de reüll

i algun que altre m’escridassa.

He après a viure en solitud,

ja ni els vailets no se m’atansen.

Cercant menjar i també aixopluc

rondo per places i mercats

i quan em venç el cansament

cargolo el cos i arronso el cap.

Estic rendit, no em destorbeu...

___Meu, meu, marrameu!

Els estels

2006-03-30T23:22:00.000+02:00

Quan de temps fa
que no mires el cel?
Multitud d'estels
giren al teu voltant.

Uns quants brillen amb força,
són visibles d'un cop d'ull,
saps del cert que els pots trobar.
D'altres però, costen de veure,
dedicant-los atenció,
mostraran com són de veres.

Com més temps miris el cel
més estels hi podràs veure,
pacients, atents, brillants,
alguns d'ells et sorprendran.

I si un dia el cel no és clar,
no et desanimis!
L'aire fresc farà dels núvols
noves oportunitats:
mira els estels
veuràs els amics.

Esclau per tota la vida

2006-02-21T09:13:00.000+01:00

Pobre negre, pobre esclau
l'ha agafat el blanc,
el fa treballar al amp
i viu en un barranc.

Pobre negre, pobre esclau
no podrà mai ser feliç,
la fam haurà de patir
i haurà de viure miserable.

Pobre negre, pobre esclau
haurà de morir treballant,
haurà de ser desgraciat
i caldrà que visqui encadenat.

Pobre negre, pobre esclau
no coneixerà l'amistat,
no podrà desencadenar-se
i no obtindrà la llibertat.

Canviaràs?

2006-01-20T09:13:00.000+01:00

Amb només 12 anys ho vas veure clar
que la situació podries capgirar,
pare no beguis,
t’estimo tant,
et vull ajudar, canviaràs...

Vas posar-te a rumiar,
vas tenir un pensament,
semblava esbojarrat
però ho havies d’intentar.

Tot el què passava ho vas redactar
i a la Margarita vas anar-ho a portar,
pare no beguis,
t’estimo tant,
t’estic ajudant, canviaràs...

Vas esperar impacient
fins que et van avisar
hauríeu d’anar a la tele
però ja tot t’era igual.

Una nova feina li van donar
i de l’alegria vas posar-te a plorar,
pare no beguis,
t’estimo tant,
t’estem ajudant, canviaràs...

El principi era dur
però estaves satisfet
confiaves que un dia
tot seria normal.

Però a Managua un dia del més de maig,
se’n va anar a una venta i va comprar massa alcohol,
pare no beguis,
t’estimo tant,
et volia ajudar, però ara és massa tard...

I tu què?

2005-12-02T22:42:00.000+01:00

Calla, obeeix, conforma’t,
no et queixis!

Fins i tot els qui fan gala
de ser tan progressistes
no se salten el guió.
Posen el seu gra de sorra
per una societat més mesquina,
on la gent no es rebel·li
contra el que creu injust.

Saps quin és el seu lema?
“Si no t’està bé
n’hi ha molts més que s’esperen”.

No t’equivoquis company,
de res serveix acotar el cap.
Conviure amb la por
no porta enlloc.

I tu, a què esperes?
Fes sentir la teva veu!
Trenca amb el silenci,
fes-te respectar!

Tot igual Miquel

2005-11-11T08:17:00.000+01:00

Dos anys després del teu comiat
i en tinta negra, com tu sempre feies,
t’escric aquests versos
et dedico un poema Miquel.

Ara que no hi ets
la tardor regala fulles pels carrers,
l’hivern pentina muntanyes amb neu,
la primavera escampa color i alegria
i l’estiu… ai l’estiu!
L’estiu mostra els cossos seminús
de les noies a la platja.
Ja ho veus Miquel, hi ha coses que no canvien.

Si ara alcessis el cap
renegaries de nou que tot va massa de pressa,
que la gent no té temps per llegir
i encara menys per escriure.
Però també t’adonaries,
que molts d’altres com ara jo,
a la tauleta vora el llit
tenim un llibre de poemes
per fullejar cada nit abans d’agafar el son.
I és que has de saber Miquel,
que gràcies a tu
_______estimo la poesia.

Seré núvol

2005-10-17T12:20:00.000+02:00

En altra vida seré núvol
voltaré món cap on el vent em dugui,
davant meu divisaré les aigües
i com aquell qui no vol,
com aquell qui no és,
passaré damunt teu i em desdibuixaré
per resorgir de nou en un hinòspit indret.

Tal vegada coincidirem, tal vegada no.
Cada cop que et vegi et dedicaré un somriure.

El teu record serà l'aire que em transporti,
la teva veu una dolça melodia,
la teva mirada la meva ànima protectora.