Arbeit macht frei?

Cloc els ulls
adduït
pel silenci més absolut.

Damunt meu una porta
per on no fa gaire
s’entrava
però no es sortia.

Darrere meu un món cruel,
un crit que mor ofegat,
un plor irrompent de ràbia,
d’impotència...

Dintre meu
preguntes sense resposta
i un munt de contradiccions.

Però també molta admiració
per un poble que malgrat tot
restà sempre unit.

Un homenatge als jueus
i a tots els qui com ells
creuaren la porta d’Auswichz.